La majoria de les distròfies hereditàries de la retina manquen avui dia d’un tractament eficaç. Una de les traves a l’hora de desenvolupar nous tractaments, és la dificultat d’investigar els efectes funcionals i fisiològics que tenen en l’ull els més de 270 gens associats a patologies de la retina. El segon repte és generar un model fiable a l’hora de fer proves, preferiblement de manera massiva, amb compostos potencialment terapèutics que es troben en fase preclínica. En un intent de solucionar totes dues qüestions fa anys es va plantejar generar, a partir de cèl·lules mare humanes, un òrgan complet in vitro: un organoide.
Com es genera un organoide?
Avui dia, es poden extreure cèl·lules de la pell del pacient, obtenir cèl·lules mare i a partir d’elles dirigir la diferenciació a diferents tipus cel·lulars. Gràcies a la combinació i optimització de protocols, a més som capaços de d’obtenir estructures tissulars organitzades.
Com són els organoides de retina?
L’ull humà és un òrgan complex, format per capes de cèl·lules molt diferents, amb funcions molt especialitzades i organitzades en una estructura concreta. Malgrat els organoides de retina obtinguts fins avui no són encara una còpia exacta de l’ull humà, són prou similars perquè els resultats obtinguts en organoides es puguin extrapolar a l’òrgan in vivo. Els organoides de retina contenen la majoria dels tipus cel·lulars presents en la retina humana. També mantenen una estructura ordenada en capes i responen als estímuls llumínics.
Quina utilitat tenen els organoides en el desenvolupament de noves teràpies?
La gran avantatge dels organoides radica en el fet que les cèl·lules derivades del pacient comparteixen el seu genoma i per tant, són una molt bona rèplica del context genètic i cel·lular de l’ull d’aquesta persona. Els tractaments que donin bons resultats en l’organoide tenen més possibilitats de funcionar en humans que els assajats en models animals, ja que la seva estructura i metabolisme són lleugerament diferents a l’humà i això pot afectar la resposta a la teràpia. D’altra banda, la facilitat de maneig i emmagatzematge dels organoides facilita la realització d’assajos múltiples de forma simultània. Aquesta comprovació massiva agilita els assajos preclínics, i per tant escurça els temps de transició per a l’aplicació de les teràpies en humans.