Una malaltia rara és aquella que afecta menys de 1 entre 20.000 persones. Tanmateix, és important destacar que quan agrupem les més de 7000 que hi ha descrites, aquestes sumen del 6% al 8% de la població mundial i en poblacions consanguínies la prevalença és encara molt més gran i pot arribar al 60% (dades de FEDER). Aquestes patologies són un veritable trencaclosques: d’una banda, hi ha pocs pacients amb qui estudiar la malaltia i comparar nous tractaments. De l’altra, els pacients amb una mateixa patologia poden presentar trets clínics i genotips molt variats. Tot i que aquestes malalties afecten tota mena de teixits, un dels òrgans que més malalties rares acumula és, precisament, l’ull.
La majoria de malalties rares de l’ull afecten la retina i es recullen sota el nom de distròfies hereditàries de la retina (DHR). Aquest terme engloba una multitud de patologies, el tret comú de les quals és la pèrdua de visió a causa d’una degeneració progressiva de les cèl·lules de la retina. Tot i això, la resta de les seves característiques són molt diferents. Entre elles podem ressaltar que els danys poden afectar un sol tipus cel·lular o diversos. No només això sinó que poden presentar-se com a sindròmiques i afectar altres teixits més enllà de l’ull, com en el cas de la sordesa associada a la síndrome d’Usher o la síndrome d’Alport, freqüentment associada a sordesa, hematúria i afecció renal. També poden progressar a diferents velocitats, des d’una ceguesa completa a edats primerenques fins a pèrdues de visió més lentes i graduals. Aquesta varietat clínica va acompanyada d’una gran heterogeneïtat genètica. Algunes malalties, com ara la síndrome de Stargardt, estàn causades principalment per mutacions en un únic gen (ABCA4), mentre que la Retinosi Pigmentària, la DHR més freqüent, està causada per més de seixanta gens diferents. No només són determinants les mutacions ubicades als exons dels gens, en les últimes dècades han adquirit rellevància els canvis esquius en regions intròniques o reguladores (més informació en Berger et al., 2010).
Tot i les dificultats que aquesta heterogeneïtat clínica i genètica suposa per a la investigació i el tractament, les distròfies de retina tenen un avantatge respecte a la resta de malalties rares: l’ull és un model d’investigació excepcional. D’una banda, és un òrgan aïllat, separat de la resta del cos per una barrera hematoencefàlica difícilment franquejable per la majoria de fàrmacs. No obstant això, i especialment si ho comparem amb altres teixits nerviosos com el cervell o la medul·la espinal, és fàcilment accessible. Fins i tot les teràpies que requereixen una manipulació directa en el teixit, com les injeccions intravítries, es poden fer en un centre de salut sense necessitat de quiròfan. El mateix passa amb el seguiment dels resultats, fàcilment identificables mitjançant visionat del fons d’ull o mesurant la resposta elèctrica de les cèl·lules de la retina (electroretinogrames). Finalment, el simple fet que tinguem dos ulls fa que cada pacient pugui ser el seu propi control, tractant un sol ull i comparant la progressió del tractament en tots dos. D’aquesta manera podem limitar la problemàtica de la baixa freqüència en la població, cosa que alhora afavoreix el desenvolupament de noves teràpies.
Actualment hi ha més de 100 assaigs clínics en actiu per al tractament de les distròfies de retina. Per accedir-hi, especialment en el cas dels tractaments de teràpia gènica (34), és normalment necessari haver realitzat prèviament un diagnòstic genètic de qualitat, que identifiqui amb seguretat el gen o gens responsable i la naturalesa de la mutació. La caracterització molecular de la patologia permet assegurar el diagnòstic clínic, establir-ne el progrés i la gravetat, emetre el consell genètic i, molt important, és el pas absolutament imprescindible per oferir al pacient una teràpia personalitzada (teràpia gènica o cel·lular).
DBGen s’uneix a la celebració del dia d’avui com a impuls a la investigació de malalties rares i tractament. DBGen ofereix a pacients i familiars una diagnosi genètica de gran qualitat mitjançant seqüenciació NGS, amb 16 panells que cobreixen gairebé 400 gens i l’anàlisi d’exoma i del genoma complet, el darrer per al cas de les variants menys comunes o difícils de detectar.