Les teràpies gèniques actualment en estudi de les distròfies de la retina s’han d’administrar quan encara queden cèl·lules fotoreceptores viables que puguin recuperar les funcions perdudes. Són teràpies específiques de gen i en alguns casos de mutació. En estadis avançats, quan un gran nombre de cèl·lules fotoreceptors de la retina han degenerat, l’èxit d’aquestes teràpies és baix i, per això, els investigadors exploren metodologies per convertir altres tipus de cèl·lules de la retina, com ara les cèl·lules ganglionars, en cèl·lules sensibles a la llum. És el que es coneix com a optogenètica.
Tenint en compte que tan sols l’1% de les cèl·lules ganglionars de la retina són fotosensibles, l’optogenètica té com a objectiu incrementar substancialment aquest nombre introduint mitjançant un vector de teràpia gènica el gen d’una proteïna sensible a la llum. Les proteïnes emprades habitualment són les canalrodopsines d’un tipus d’alga verda (Chlamydomonas). De canalrodopsines n’hi ha que poden ser estimulades per llum blava o llum vermella i quan s’activen funcionen com un canal de membrana que s’obre i deixa passar ions (generalment de càrrega positiva: H+, Na+, K+, Ca2+). El flux de ions genera un potencial d’acció, gràcies al qual el senyal de l’estímul lumínic es transmet al cervell.
Actualment hi ha tres estratègies de teràpia optogenètica en curs, que es troben en fases clíniques inicials. Com que les cèl·lules ganglionars que sintetitzen canalrodopsina són menys fotosensibles que els fotoreceptors, la teràpia optogenética es complementa, en alguns casos, amb un dispositiu mèdic portàtil per als pacients, una mena ulleres que capturen la imatge amb una càmera i la transformen en estímuls visuals adequats per activar les cèl·lules ganglionars.
La multinacional farmacèutica Allergan, va adquirir fa quatre anys l’empresa RetroSense, capdavantera en el desenvolupament d’una teràpia optogenètica per a la retinitis pigmentària (RST-001). En la teràpia d’Allergan el vector que conté el gen d’una canalrodopsina modificada s’administra per injecció intravítrea i té com a diana les cèl·lules ganglionars de la retina. Amb l’objectiu d’analitzar la seguretat d’aquesta teràpia, el 2016 es va iniciar als Estats Units un primer estudi en humans, en el qual han participat 14 pacients i del qual encara no se n’han fet públics resultats preliminars. Allergan preveu ampliar l’estudi a 12 nous pacients per avaluar diferents dosis de la teràpia.
GenSight Biologics, empresa francesa especialitzada en teràpies gèniques per a malalties hereditàries de la retina, ha desenvolupat una altre tipus de teràpia optogenètica (GS30) basada en una canalrodopsina modificada, dirigida també a les cèl·lules ganglionars. Des del 2018, s’estudia la seguretat i tolerabilitat d’aquesta teràpia en un assaig clínic de fase 1/2 (PIONNER) amb pacients de retinitis pigmentària als Estats Units, França i el Regne Unit. Després de la injecció intravítria els pacients han de portar un dispositiu d’estimulació visual optrònica portàtil. Fins ara, la teràpia s’ha administrat a 6 pacients, en els dos grups de dosis més baixes amb bons resultats de tolerabilitat. GenSight també ha rebut el vistiplau per administrar la teràpia a 3 pacients més, que rebran la dosi més alta. Els resultats d’aquest estudi s’esperen per a la segona meitat del 2021.
Finalment, l’empresa americana Bionic Sight, ha iniciat aquest any un estudi clínic de fase 1/2 d’un altre tractament optogenètic per a pacients amb retinitis pigmentària amb pèrdua avançada de visió. L’empresa Applied Genetic Technologies Corporation (AGTC), especialitzada en teràpia gènica, ha dissenyat l’estratègia optogenètica i Bionic Sight, ha desenvolupat un dispositiu que captura les imatges amb una càmera i les transformen en una sèrie d’impulsos per estimular les cèl·lules ganglionars que reprodueixen el codi que té lloc en una visió normal. El passat mes de juny es va administrar la teràpia al primer pacient de la vintena que es vol reclutar.
Si s’obtenen els resultats positius esperats, la teràpia optogenètica podria ser aplicada per a restaurar, encara que fos parcialment, la funció visual a pacients en fases avançades de distròfies de retina independentment del gen responsable de la patologia. És important assenyalar que aquest tipus de teràpia també podria beneficiar a pacients amb un nivell mig de visió per als quals encara no s’ha desenvolupat una teràpia gènica específica pel gen que causa la seva patologia.
[Imatge: Wikimedia Commons]