El pacient, tractat al Casey Eye Institute, de la Oregon Health & Science University, forma part d’un grup de 18 persones amb amaurosi congènita de Leber que participen en l’estudi BRILLIANCE, el primer assaig clínic per determinar la seguretat i l’eficàcia de la teràpia basada en la tècnica d’edició gènica CRISPR-Cas9 (AGN-151587, EDIT-101).
És el primer exemple d’una teràpia d’edició gènica CRISPR in vivo, és a dir, administrada directament en el cos d’un pacient. Fins ara, s’havien dut a terme assajos clínics amb cèl.lules extretes de pacients que, després de ser modificades al laboratori –ex vivo–, es tornaven a introduir al seu cos per tractar-los. Aquesta aproximació s’havia aplicat per tractar algun tipus de càncer, l’anèmia de cèl·lules falciformes i la beta-talassèmia.
Desenvolupada per l’empresa americana Editas Medicine, la teràpia AGN-151587 ha estat dissenyada per localitzar i tallar el fragment del gen CEP290 que conté una mutació que causa l’amaurosi congènita de Leber (c.2991+1655A>G en l’intró 26), eliminant-ne la mutació per restablir la funció normal del gen. La teràpia consisteix en injectar via subretinal moltes còpies d’un virus amb totes les eines moleculars i les instruccions necessàries per a “editar” el text (la seqüència) erroni.
El primer pacient ha rebut una única injecció en un ull. D’aquí unes setmanes, els investigadors determinaran si la teràpia ha estat efectiva i, en 2-3 mesos, avaluaran les possibles millores en la visió. L’amaurosi congènita de Leber es manifesta en la infància i produeix ceguesa irreversible, per a la qual fins fa poc no es disposava d’una teràpia eficaç. Per a una altra forma de la malaltia, causada per mutacions en el gen RPE65, s’ha desenvolupat la teràpia gènica Luxturna, ja aprovada i disponible a Europa i als Estats Units.
S’hipotetitza que l’edició CRISPR modifica de forma permanent el genoma del pacient. Si s’aconsegueix la precisió i efectivitat esperades aquesta teràpia obrirà noves perspectives ultra-innovadores de teràpia gènica aplicables a altres patologies difícils de tractar, com moltes d’origen neuronal i entre les quals es troben les patologies hereditàries de la visió.
Imatge: OHSU aplica per primera vegada l’edició gènica CRISPR dins del cos humà. Autora: Kristyna Wentz-Graff. Font via Wikimedia Commons amb llicència CC.